Partint de la base que tot el que és percebut és d'origen material, podem afirmar que nosaltres som pura matèria. Formen part del que seria el món material, que és el que podem tocar, olorar, veure, escoltar, etc... . I nosaltres no en som excepció perquè la nostre composició, com de molts altres, ens permet tenir totes aquestes habilitats. Així que la primera resposta ja està donada, afirmant la teoria del realisme.
El que ens diferencia, de totes maneres, de molts altres organismes és l'energia que posseïm. Són totalment equivalents ambdues parts, la matèria i l'esperit. Aquest esperit és el que ens permet ser l'únic ésser humà racional. Per tant, en comparació amb altres animals, podem dir que "som uns cervells", però nomès peruqè som la raça més avançada. Però no som tan sols un cervell, perquè, com he dit, hi ha altres parts implicades. Finalment, em baso en la idea que tenim un cervell, que a travès d'impulsos nerviosos, és el que mou el nostre tros de matèria.
Víctor Ferran
Frases cèlebres
El sabio puede sentarse en un hormiguero, pero sólo el necio se queda sentado en él. (www.proverbia.net)
Etiquetas
lunes, 19 de diciembre de 2011
(REFLEXIÓ) Sóc pura matèria? Tinc un cervell o sóc un cervell?
Es obvi que les persones som matèria . Estem fets de cel.lules , osos , músculs …. etc . Formem part del mon animal , per tant som materia , pero no només som aixó sinó que també som essers amb capacitat de raonament i aquest no es matèria tangible , sinó una qualitat espiritual . El raonament es una qualitat de la nostre intel.ligència i la localitzem en el cervell per tan podem dir que tenim cervell , no som un cervell .
Els animals també tenen cervell i no tenen raonament , es aquesta la qualitat que ens diferencia d’ ells , tenim un cervell que ens permet pensar , pero no som un cervell perque no només pensem sino que tenim un altres activitats com : saltar , córrer o caminar . Aixi doncs som essers humans, estem fets de materia i podem pensar .
Guillem Ramis
Els animals també tenen cervell i no tenen raonament , es aquesta la qualitat que ens diferencia d’ ells , tenim un cervell que ens permet pensar , pero no som un cervell perque no només pensem sino que tenim un altres activitats com : saltar , córrer o caminar . Aixi doncs som essers humans, estem fets de materia i podem pensar .
Guillem Ramis
lunes, 5 de diciembre de 2011
El llegat de Grècia (1 des.)
Sembla irònic que el país (Grècia) que en un principi va "salvar" a qui estava perjudicat fatalment per les guerres mundials (Alemania), ara aquets dos s'intercanvien els papers. La notícia és que, havent rebut (si ho considerem així) bons tractes per part de Grècia en el seu moment, ara, Alemania, no està actuant de la mateixa pacífica manera en que ho van fer els helenis. D'aquesta manera, com s'ha dit anteriorment, estem parlant de valors ètics. Per tant, distingim aquesta MALA acció per part dels germànics, d'una altra via, que hagués estat la més correcta, com per exemple haver ajudat al país de l'Adriàtic sensse criticar-lo. Així doncs, en conclusió, estem tractant aquesta branca de la filosofia, diferenciant les bones i belles accions de les que no ho són.
Víctor Ferran Mir, 1r BATX E
Comentari fet el 4 de desembre
Víctor Ferran Mir, 1r BATX E
Comentari fet el 4 de desembre
Creus que aquesta notícia és correcta, des d'un punt de vista lògic? És a dir, és lògicament acceptable? (10 nov.)
És cert que els humans tendim a actuar de manera predictiva, per a reduir la vulnerabilitat natural i augmentar les nostres possibilitats de supervivència. Però en aquest cas s'ha barrejat un altre punt que no correspon amb la racionalitat. Parlem de prejudicis. Aquesta notícia és realment una falsa evindència. Mitjançant l'observació , estem davant d'evidències temporals. Sembla que ara per ara no pot existir una vida extraterrestre, però qui sap, si dintre d'uns quants anys, les coses acaben canviant...
Víctor Ferran Mir, 1r BATX I/E
Comentari fet el 4 de desembre
Víctor Ferran Mir, 1r BATX I/E
Comentari fet el 4 de desembre
Cap a on va l'educació d'avui, i amb ella, la societat? Què en diria Sòcrates, si llegís aquesta notícia? (13 oct.)
Crec, aquesta persona es va veure obligada a arribar a aquest extrem, que ni molt menys és la via correcte. Això sí, la causa important d'aquesta greu reacció, ha esdevnigut per la influència de certs alumnes, tal com diu. Per tant, aquesta dona estava sotmesa a una escola on no era respectada, i l'única cosa que s'ha d'anar a fer a l'escoola és aprendre. Per tant aquí trenquem amb la filosofia d'un centre que hauria de prendre mesures, plantant-se amb la víctima i sotmetre's a un jutge.
En quan a la reacció, com he dit, deuria estar tan pressionada, que es va veure obligada a arribar a cert punt.
La gent no és conscient de les conseqüències que poden arribar a causar petits detalls. La societat ho ha anat perdent al llarg de les generacions presents, on no s'ha inculcat una diciplina, que es veu apartada per un consentiment altíssim. Per tant, des del govern, s'hauria de canviar els valors de la societat, començant per a nosaltres, en l'educació, i, d'aquesta manera, tornaríem a protagonitzar els mínims de respecte, que manquen desmesuradament.
Vull fer referència a aquesta oració de Albert Einstein perquè crec que correspon amb el que acabo de dir:
"Sólo hay dos cosas infinitas: el universo y la estupidez humana. Y no estoy tan seguro de la primera".
Víctor Ferran Mir, 1r BATX E
Comentari fet el 25 d'octubre
En quan a la reacció, com he dit, deuria estar tan pressionada, que es va veure obligada a arribar a cert punt.
La gent no és conscient de les conseqüències que poden arribar a causar petits detalls. La societat ho ha anat perdent al llarg de les generacions presents, on no s'ha inculcat una diciplina, que es veu apartada per un consentiment altíssim. Per tant, des del govern, s'hauria de canviar els valors de la societat, començant per a nosaltres, en l'educació, i, d'aquesta manera, tornaríem a protagonitzar els mínims de respecte, que manquen desmesuradament.
Vull fer referència a aquesta oració de Albert Einstein perquè crec que correspon amb el que acabo de dir:
"Sólo hay dos cosas infinitas: el universo y la estupidez humana. Y no estoy tan seguro de la primera".
Víctor Ferran Mir, 1r BATX E
Comentari fet el 25 d'octubre
Discurs d'Steve Jobs (6 oct.)
No hem de perdre mai les oportunitats que ens venen en el dia a dia. Hem d'aprofitar-les i treballar-les amb ganes tal i com les tenim plantejades. Tres trets rellevants en el seu discurs són:
· "La única forma de treballar a gust, és treballar amb el que tu vols"
· "No pots connectar els punts cap endavant, només cap enrere"
· "La Mort és el millor invent de la història"
> STAY HUNGRY, STAY FOOLISH" (Estar oberts a noves idees i pensaments, i mai estar satisfets amb fer el mateix dia a dia)
Comentari fet el 4 de desembre
· "La única forma de treballar a gust, és treballar amb el que tu vols"
· "No pots connectar els punts cap endavant, només cap enrere"
· "La Mort és el millor invent de la història"
> STAY HUNGRY, STAY FOOLISH" (Estar oberts a noves idees i pensaments, i mai estar satisfets amb fer el mateix dia a dia)
Comentari fet el 4 de desembre
Sembla que l'univers es mou. Heràclit ja ho deia. Parmènides s'equivocava? (5 oct.)
Avui en dia un dels pocs misteris que s'ha de solventar és l'expansió de l'univers. Per una part, Perlmutter va rebre la meitat del premi, i l'altre meitat, se la van repartir Schmidt i Adam Riess.
Ningú no sap què és l'energia fosca. El 1998 es va descobrir que alguna cosa estva fent accelerar l'expansió còsmica. A això, se la catalogat com a energia fosca.
Sumant els resultats dels dos equips es van estudiar unes 50 supernoves la lluminositat de les quals era més feble de l'esperada, segons els models que tenien. Per alguna raó semblava que estaven més lluny del que s'esperava. La conclusió més raonable era que l'expansió de l'univers s'estava accelerant.
http://francisthemulenews.wordpress.com/2011/10/04/premio-nobel-de-fisica-2011-la-energia-oscura-y-la-expansion-acelerada-del-espaciotiempo/
Víctor Ferran Mir, 1r BATX E
Comentari fet el 25 d'octubre
Ningú no sap què és l'energia fosca. El 1998 es va descobrir que alguna cosa estva fent accelerar l'expansió còsmica. A això, se la catalogat com a energia fosca.
Sumant els resultats dels dos equips es van estudiar unes 50 supernoves la lluminositat de les quals era més feble de l'esperada, segons els models que tenien. Per alguna raó semblava que estaven més lluny del que s'esperava. La conclusió més raonable era que l'expansió de l'univers s'estava accelerant.
http://francisthemulenews.wordpress.com/2011/10/04/premio-nobel-de-fisica-2011-la-energia-oscura-y-la-expansion-acelerada-del-espaciotiempo/
Víctor Ferran Mir, 1r BATX E
Comentari fet el 25 d'octubre
La democràcia en qüestió. Perillen els fonaments de la societat occidental? (4 oct.)
Realment crec que el govern instaurat a aquestes potències del continent asiàtic han repassat rècords i encara estan en procès d'expansió. El nostre sistema econòmic és el que té, apujades i baixades. No s'hi pot mantenir una regularitat si parlem de democràcia. Ara bé, a China no es plantegen ni escoltar aquest terme, ells estan capficats en una barreja d'economia comunista i capitalista. Això també pot portar a situacions extremes. Sí que és veritat que la seva capacitat econòmica està resultant ser exitosa, portant-los a la elit mundials, però s'ha de tenir en compte que no es preocupen per l'esclavisme i la naturalesa i el poc sentiment que tenen del benestar social. Per tant, s'hauria de trobar un terme intermig entre el sistema econòmic oriental, Xina, i el sistema econòmic occidental, que és el nostre.
Victor Ferran Mir, 1r BATX E
Comentari fet el 25 d'octubre
domingo, 4 de diciembre de 2011
Ludwig Wittgenstein
"Nosaltres ens fem figures dels fets. Per conèixer si la figura és certa o falsa hem de comparar-la amb la realitat. La proposició és una figura de la realitat."
Com bé vam tractar a classe, el que ens ve a dir aquest filòsof, és que per representar els fets, ha d'haver quelcom que poguem entendre per esdevenir-ne figures. Aquest fenòmen és el llenguatge. Ens basem amb una representació mental personal, és a dir, cadascú té la seva perspectiva per a veure el que l'envolta. Però la base d'aquesta perspectiva és un ensenyament global que s'inicia a les escoles. A partir del què aprenem, nosaltres podem saber si una cosa està bé o és correcta o, per contra, està malament. Amb altres paraules podem saber si un fet és cert o fals. Amb aquesta frase es pot exemplificar el que vull referir-me a dir. Posem pel cas que ara mateix el professor ens diu que Espanya es troba dins el continent africà, basant-se en les seves teories, i/o arguments. Nosaltres podem saber que totalment és fals, perquè algú ho va determinar així un dia i s'ha anat divulgant arreu del món d'aquesta manera. Per tant, aquí jugarien altres criteris com la correspondència, la coherència o utilitat, entre d'altres. Com a conclusió vull fer referència al darrer apunt que vam comentar: "Com més fiabilitat, millor respresentació." És clar. PEr naturalesa ha esdevingut així. Nosaltres ens guiem per les persones que ens manen, que regeixen una autoritat sobre nostre. Aleshores, si nosaltres hi avoquem més fiabilitat i ens hi deixem portar, hi haurà una millor representació. Però això seria plasmat vers altres àmbits que no corresponen a la filosofia.
Centrant-nos explíctament en la filosofia, en resum, el llenguatge és el mapa d'un territori constituit per uns fets, sent l'instrument a través del qual coneixem i expressem la conecpció del món. De totes formes, totes les proposicions tenen un sentit si expressen la realitat i posseixen un sentit de veritat, és a dir que siguin vertaders.
Com bé vam tractar a classe, el que ens ve a dir aquest filòsof, és que per representar els fets, ha d'haver quelcom que poguem entendre per esdevenir-ne figures. Aquest fenòmen és el llenguatge. Ens basem amb una representació mental personal, és a dir, cadascú té la seva perspectiva per a veure el que l'envolta. Però la base d'aquesta perspectiva és un ensenyament global que s'inicia a les escoles. A partir del què aprenem, nosaltres podem saber si una cosa està bé o és correcta o, per contra, està malament. Amb altres paraules podem saber si un fet és cert o fals. Amb aquesta frase es pot exemplificar el que vull referir-me a dir. Posem pel cas que ara mateix el professor ens diu que Espanya es troba dins el continent africà, basant-se en les seves teories, i/o arguments. Nosaltres podem saber que totalment és fals, perquè algú ho va determinar així un dia i s'ha anat divulgant arreu del món d'aquesta manera. Per tant, aquí jugarien altres criteris com la correspondència, la coherència o utilitat, entre d'altres. Com a conclusió vull fer referència al darrer apunt que vam comentar: "Com més fiabilitat, millor respresentació." És clar. PEr naturalesa ha esdevingut així. Nosaltres ens guiem per les persones que ens manen, que regeixen una autoritat sobre nostre. Aleshores, si nosaltres hi avoquem més fiabilitat i ens hi deixem portar, hi haurà una millor representació. Però això seria plasmat vers altres àmbits que no corresponen a la filosofia. Centrant-nos explíctament en la filosofia, en resum, el llenguatge és el mapa d'un territori constituit per uns fets, sent l'instrument a través del qual coneixem i expressem la conecpció del món. De totes formes, totes les proposicions tenen un sentit si expressen la realitat i posseixen un sentit de veritat, és a dir que siguin vertaders.
És possible, sempre i en tota circumstància d'obrar racionalment?
La causa de totes les nostres accions és el bé. És a dir la felicitat. La causa de totes les nostres accions és guiada per la felicitat de cada individu. Aquest fenòmen marca els límits d'actuació de l'home. En funció de si el vas de la felicitat està omplert o ho està menys, actuem d'una manera o una altra.
A partir d'aquí, tothom, sempre pot obrar racionalment, això sí, tot vindrà marcat per les actuacions anteriors. És a dir si algú té problemes a casa, amb els pares, i només aixecar-se ja discuteix, potser obrarà de manera errònia quan sigui a l'escola, perquè estarà afectat prèviament, per un cas que li toca la moral. Tot depén dels factors que a cada individu envolten. Cada persona té els seus i, a la vegada, cada persona té la seva altura, amplada i profunditat de la felicitat. Per tant és el factor principal que té a veure a l'hora de obrar racionalment, el teu estat o moment de la felicitat.
A partir d'aquí, tothom, sempre pot obrar racionalment, això sí, tot vindrà marcat per les actuacions anteriors. És a dir si algú té problemes a casa, amb els pares, i només aixecar-se ja discuteix, potser obrarà de manera errònia quan sigui a l'escola, perquè estarà afectat prèviament, per un cas que li toca la moral. Tot depén dels factors que a cada individu envolten. Cada persona té els seus i, a la vegada, cada persona té la seva altura, amplada i profunditat de la felicitat. Per tant és el factor principal que té a veure a l'hora de obrar racionalment, el teu estat o moment de la felicitat.
Exemple de la COHERÈNCIA (criteri de la veritat)
No té coherència el fet de dir a les dues de la matinada, quan és fosc, que: 'és de dia!'
"La meva casa és la teva casa" --> Actuarem com si fós la seva casa, però ell realment no hi viu en aquella casa els 365 dies de l'any.
"La meva casa és la teva casa" --> Actuarem com si fós la seva casa, però ell realment no hi viu en aquella casa els 365 dies de l'any.
GRAUS del coneixement
Dubte: Te'ls sols trobar quan et trobes en situacions que et fan pensar si les has de seguir fent, creient, pensant o no. Normalment, si se't presenten per escollir vàries opcions, també tens dubtes. Jo vaig tenir el dubte de deixar el futbol gran, on estava força bé, amb possibilitats de diferents equips, o, per no fer tragectes llargs i gaudir d'una manera més ampla, anant a futbol sala. Tenia por de perdre la meva progressió, però sé que he escollit el lloc correcte, perquè he acabat assolint molt de protagonisme, més del que hem pensava.
Opinió: Per a molts, és clar que el Barça és el millor club del món. Pel que fa al món del futbol ho ha demostrat, i jo ho comparteixo. Malgrat tot, et trobes amb molts merengues que no accepten la crua realitat.
Creença: Un cas curiós que em va inculcar la meva àvia de petit va ser que un "angelet de la guarda" em protegiria dia i nit, tant físicament com psicològicament. Avui encara crec amb el meu àngel, encara que no hi fagi molt de cas, sé que hi és.
Evidència: M'en recordo, de petit, jugant a futbol, quan una mala acció d'un defensa contrari, va acabant marcant-me els tacs de la bota a la cara. Com que la ferida tarda en mostrar-se, en principi l'àrbitre no va treure ninguna targeta, ni tan sols va pitar falta. Al final del partit sabia quin calçat duia el noi que m'havia "xutat" la cara perquè tenia el rostre dret facial, tot d'un color morat, gairebé amb el seu número imprès. Una cosa tan evident per a uns, i que d'altres no ho veuen tant clar, o els hi costa de veure.
Certesa / Saber: Fa més de vuit anys, els meus cosins vivien al maeix poble que el meu. Era una certesa que jo anés a jugar a casa seva moltes tardes o ells vinguessin a la meva. Malauradament, com el saber viu en un eix temporal, que correspon al temps mateix que nosaltres posseïm, hi ha molta constància, res és permanent. Se'n van anar a viure a una altra localitat, i ens hem anat distànciant, fins al punt que només ens veiem en "menjars familiars"
Opinió: Per a molts, és clar que el Barça és el millor club del món. Pel que fa al món del futbol ho ha demostrat, i jo ho comparteixo. Malgrat tot, et trobes amb molts merengues que no accepten la crua realitat.
Creença: Un cas curiós que em va inculcar la meva àvia de petit va ser que un "angelet de la guarda" em protegiria dia i nit, tant físicament com psicològicament. Avui encara crec amb el meu àngel, encara que no hi fagi molt de cas, sé que hi és.
Evidència: M'en recordo, de petit, jugant a futbol, quan una mala acció d'un defensa contrari, va acabant marcant-me els tacs de la bota a la cara. Com que la ferida tarda en mostrar-se, en principi l'àrbitre no va treure ninguna targeta, ni tan sols va pitar falta. Al final del partit sabia quin calçat duia el noi que m'havia "xutat" la cara perquè tenia el rostre dret facial, tot d'un color morat, gairebé amb el seu número imprès. Una cosa tan evident per a uns, i que d'altres no ho veuen tant clar, o els hi costa de veure.
Certesa / Saber: Fa més de vuit anys, els meus cosins vivien al maeix poble que el meu. Era una certesa que jo anés a jugar a casa seva moltes tardes o ells vinguessin a la meva. Malauradament, com el saber viu en un eix temporal, que correspon al temps mateix que nosaltres posseïm, hi ha molta constància, res és permanent. Se'n van anar a viure a una altra localitat, i ens hem anat distànciant, fins al punt que només ens veiem en "menjars familiars"
Aproximació al concepte filosofia
1 · Quines creus que són les característiques més definitòries d'aquest "saber"?S'ha de donar respostes pures, sense posar-nos de rabaixes.
La ciència mai no es tanca a si mateixa i hem de superar aquest àmbit per a conèixer el món.
Desde la filosofia no es pot justificar l'Univers sense una emergència subsitent.
Inventaríem allò diví, perquè desde petits, ens encallem amb preguntes que ens porten a quelcom trascendental.
- Totes aquestes afirmacions ens porten allà mateix, com ho vol Marina i Trias. S'hauria d'ajuntar la religió amb la filosofia per treure'n més profit. "Sí. Se puede ser inteligente y religioso. Por supuesto" quan li preguntaven si, a aquestes altures, es podía ser les dues coses alhora.
2 · Com es pot definir la filosofia?
És un estudi crític de la realitat mitjançant la raó i els coneixements obtinguts.
3 · Quins són els temes de què tracta?
a) Metafísica: Intenta descriure què és l'ésser humà i de quines maneres ho pot ser o existir.
b) Epistemologia: Investiga les condicions de possibilitat dels humans i dels seus límits.
c) Ètica: Introdueix el concepte del DEURE.
d) Política: Tracta de la bona convivència entre les persones humanes.
e) Estètica: Estudia la part creativa de l'ésser humà, basant-se en l'art i la bellesa.
f) Antropologia: Disciplina que estudia l’ésser humà des de diverses perspectives, com ara la zoològica, la social o la cultural.
4 · Hi ha alguna relació entre la filosofia i la nostra societat?
Sí, perquè ens ha servit d'ajuda per a plantejar preguntes i respondre-les mitjançant la raó, és a dir, incloent-hi un sentit verídic a la nostra societat. Sense la filosofia, no sabríem a dia d'avui què és el correcte (molt important per seguir endevant), ni d'on venim, ni, sobretot, què sóm.
5 · És el mateix la filosofia que la religió? I que la ciència?
Les bases d'aquests dos coneixments són totalment diferents. La filosofia es basa en la raó, mentre que la religió té com a ideal la creença. Per tant són oposades.
En canvi la ciència i la filosofia comparteixen diferents coses, però tampoc són el mateix. La filosofia es basa
6 · Què significa la paraula paradoxa? i "abisme"?
Paradoxa: És una opinió que porta a dues conclusions aparentment contradictòries.
> Per tant, fent referència al text, aquesta paradoxa seria: Mentre la filosofia augmenta progressivament,la rel·ligió, per contra, hauia de descendre al mateix temps, però no. Al contrari, la rel·ligió també augmenta al mateix temps.
Abisme: Diferència molt gran.
> D'aquesta manera veiem com Marina opina que existeix una abisme entre la filosofia (per dalt) i la rel·ligió (per baix).
7 · Què opines sobre la filosofia?
Mitjançant la filosofia podem tractar temes importants que ens afecten a tots. Jo crec que és la base de la ciència i per tant ens fem preguntes remuntant fins als nostres orígens i sobre la actualitat. A mesura que anem evolucionant, anem incrementant la seva dimensió, i, aixó la fa tant imprescindible avui en dia.
La ciència mai no es tanca a si mateixa i hem de superar aquest àmbit per a conèixer el món.
Desde la filosofia no es pot justificar l'Univers sense una emergència subsitent.
Inventaríem allò diví, perquè desde petits, ens encallem amb preguntes que ens porten a quelcom trascendental.
- Totes aquestes afirmacions ens porten allà mateix, com ho vol Marina i Trias. S'hauria d'ajuntar la religió amb la filosofia per treure'n més profit. "Sí. Se puede ser inteligente y religioso. Por supuesto" quan li preguntaven si, a aquestes altures, es podía ser les dues coses alhora.
2 · Com es pot definir la filosofia?
És un estudi crític de la realitat mitjançant la raó i els coneixements obtinguts.
3 · Quins són els temes de què tracta?
a) Metafísica: Intenta descriure què és l'ésser humà i de quines maneres ho pot ser o existir.
b) Epistemologia: Investiga les condicions de possibilitat dels humans i dels seus límits.
c) Ètica: Introdueix el concepte del DEURE.
d) Política: Tracta de la bona convivència entre les persones humanes.
e) Estètica: Estudia la part creativa de l'ésser humà, basant-se en l'art i la bellesa.
f) Antropologia: Disciplina que estudia l’ésser humà des de diverses perspectives, com ara la zoològica, la social o la cultural.
4 · Hi ha alguna relació entre la filosofia i la nostra societat?
Sí, perquè ens ha servit d'ajuda per a plantejar preguntes i respondre-les mitjançant la raó, és a dir, incloent-hi un sentit verídic a la nostra societat. Sense la filosofia, no sabríem a dia d'avui què és el correcte (molt important per seguir endevant), ni d'on venim, ni, sobretot, què sóm.
5 · És el mateix la filosofia que la religió? I que la ciència?
Les bases d'aquests dos coneixments són totalment diferents. La filosofia es basa en la raó, mentre que la religió té com a ideal la creença. Per tant són oposades.
En canvi la ciència i la filosofia comparteixen diferents coses, però tampoc són el mateix. La filosofia es basa
6 · Què significa la paraula paradoxa? i "abisme"?
Paradoxa: És una opinió que porta a dues conclusions aparentment contradictòries.
> Per tant, fent referència al text, aquesta paradoxa seria: Mentre la filosofia augmenta progressivament,la rel·ligió, per contra, hauia de descendre al mateix temps, però no. Al contrari, la rel·ligió també augmenta al mateix temps.
Abisme: Diferència molt gran.
> D'aquesta manera veiem com Marina opina que existeix una abisme entre la filosofia (per dalt) i la rel·ligió (per baix).
7 · Què opines sobre la filosofia?
Mitjançant la filosofia podem tractar temes importants que ens afecten a tots. Jo crec que és la base de la ciència i per tant ens fem preguntes remuntant fins als nostres orígens i sobre la actualitat. A mesura que anem evolucionant, anem incrementant la seva dimensió, i, aixó la fa tant imprescindible avui en dia.
Què és la filosofia?
La Filosofia
Mitjançant el raonament i partint de la lògica volem trobar la resposta al màxim dels coneixements possibles i donar una explicació del lloc que ocupa l'home en la naturalesa. Amb altres paraules, podríem dir que la filosofia és l'ANAR MÉS ENLLÀ. La gràcia de la filosofia, és que aquesta es fa preguntes últimes. És a dir, per aquelles que van en la recerca delsentit final, de les coses. Pot semblar inútil, però no ho és, perquè es realitza amb una finalitat, per als que desitgen ampliar els seus coneixements. No hem d'oblidar, que el coneixement, és poder. Per tant la conclusió que obtenim, és que la filosofia és important, però per a treballar-hi, t'ha d'agradar.
Els compromisos
Des que naixem, anem agafant i adquirint diferents compromisos o, d'altra manera dita, responsabilitats, que cada dia hem d'efectuar. A mesura que ens anem fent grans hem d'assumir les conseqüènciesde tots aquells actes que realitzem de forma conscient i intencionada. Les persones responsables es diferencien d'aquelles que no ho són en que les sempre tenen en compte la intenció del queestan fent i no incompleixen ninguna regla ni objectiu. D'altra banda, una persona que no té responsabilitat serà aquella quesempre busca i presenta excuses per justificar allò que no va realitzar i també, quan no mostra un clar compromís davant totes aquestes tasques.
Crec que els compromisos són un dels factors més importants ja que marquen el rumb i la direcció de la nostra vida. És un dels valors quepermeten mantenir en ordre la vida en comunitat. Crec que és essencial perquè els compromisos marquen el temps del dia a dia. Prendre compromisos, vol dir prendre decisions que hem hagut de fer en anticipació. Així doncs, abans de decidir hem de pensar de manera acurada allò que nosaltres volem que ens passi en un futur.
Mitjançant el raonament i partint de la lògica volem trobar la resposta al màxim dels coneixements possibles i donar una explicació del lloc que ocupa l'home en la naturalesa. Amb altres paraules, podríem dir que la filosofia és l'ANAR MÉS ENLLÀ. La gràcia de la filosofia, és que aquesta es fa preguntes últimes. És a dir, per aquelles que van en la recerca delsentit final, de les coses. Pot semblar inútil, però no ho és, perquè es realitza amb una finalitat, per als que desitgen ampliar els seus coneixements. No hem d'oblidar, que el coneixement, és poder. Per tant la conclusió que obtenim, és que la filosofia és important, però per a treballar-hi, t'ha d'agradar.
Els compromisos
Des que naixem, anem agafant i adquirint diferents compromisos o, d'altra manera dita, responsabilitats, que cada dia hem d'efectuar. A mesura que ens anem fent grans hem d'assumir les conseqüènciesde tots aquells actes que realitzem de forma conscient i intencionada. Les persones responsables es diferencien d'aquelles que no ho són en que les sempre tenen en compte la intenció del queestan fent i no incompleixen ninguna regla ni objectiu. D'altra banda, una persona que no té responsabilitat serà aquella quesempre busca i presenta excuses per justificar allò que no va realitzar i també, quan no mostra un clar compromís davant totes aquestes tasques.
Crec que els compromisos són un dels factors més importants ja que marquen el rumb i la direcció de la nostra vida. És un dels valors quepermeten mantenir en ordre la vida en comunitat. Crec que és essencial perquè els compromisos marquen el temps del dia a dia. Prendre compromisos, vol dir prendre decisions que hem hagut de fer en anticipació. Així doncs, abans de decidir hem de pensar de manera acurada allò que nosaltres volem que ens passi en un futur.
Víctor Ferran Mir
jueves, 29 de septiembre de 2011
La vida dels filòsofs
El principi de la filososfia, com hem vist, sigui com sigui,serà la busca de l'anomenat Arkhé, que determinarà les segënts interpretacions de la realitat. Tots els altres problemes filosòfics estaran, indirectament, subordinats a aquest. Per a tots, l'Arkhé o origen de TOT és diferent. Primer va començar Tales dient que l'orígen era l'aigua, mentre que Pitàgores va dir que ho eren els nombres.
Totes aquestes persones que reben el nom de filòsofs, han estat dotats de gran saviesa al llarg de la història. En les seves respectives èpoques, destacaven d'entre la resta de la població. Realment eren especials, perquè com ja he dit, tenien un talent que els altres no posseïen, que era el de pensar més que els altres. Eren especials i la majoria eren professors donant ensenyaments i aportant consells a les escoles que ells mateixos podien construir.
MAQUIAVEL
Florència, 1469-1527) Escriptor i estadista florentí. Nascut en el si d'una família noble empobrida, Nicolás Maquiavel va viure a Florència en temps de Lorenzo i Pedro de Médicis. La seva activitat diplomàtica va exercir un paper decisiu en la formació del seu pensament polític, centrat en el funcionament de l'Estat i en la psicologia dels seus governants. El seu principal objectiu polític va ser preservar la sobirania de Florència, sempre amenaçada per les grans potències europees, i per aconseguir-va crear la milícia nacional en 1505. Al 1513 a causa d'una mala gestió d'apropament al papat que va acabar en derrota per part seva, Maquiavel va caure en desgràcia, va ser acusat de traïció, empresonat i lleument torturat. Després de recuperar la llibertat es va retirar a una casa de la seva propietat als afores de Florència.
Allà va emprendre la redacció de les seves obres, entre elles la seva obra mestra, El príncep (Il principe).A El príncep, on s'inspira en Cèsar Borja, Maquiavel descriu diferents models d'Estat segons quin sigui el seu origen (la força, la perversió, l'atzar) i dedueix les polítiques més adequades per a la seva pervivència. Des d'aquesta perspectiva s'analitza el perfil psicològic que ha de tenir el príncep i es dilucida quines són les virtuts humanes que han de prevaler en la seva tasca de govern. Maquiavel conclou que el príncep ha d'aparentar posseir certes qualitats, ser capaç de fingir i dissimular bé i subordinar tots els valors morals a la raó d'Estat, encarnada en la seva persona.
Maquiavel i les seves obres sempre han estat objecte de crítiques i controvèrsia. Això ho podem notar en la majoria de governants i escriptors que han seguit la seva teoria o l'han rebutjat i criticat fortament. Se sap que Napoleó i Thomas Cronwell sempre portaven un llibre de Maquiavel, el sultà Mustafà III, comandament traduir l'obra. Thomas Hobbes era un altre fervent admirador del florentí, en el seu llibre Leviatan s'observen clars indicis que la influència que exercien els escrits de Maquiavel sobre ell. Els jacobins també van ser els seus seguidors, fins a ser considerats com l'encarnació categòrica del Príncep. D'altra banda tenim als crítics entre els quals es troben: Bacon, Rousseau, Montesquieu, Diderot i Bodin. A continuació us presento els seus ideals:
DECÀLEG MAQUIAVÈL·LIC
1. En l'exterior tracta a tots de bon grat, encara que no n'estimis cap.
2. Sigues molt liberal en donar honors i títols a tots i lloa a qualsevol.
3. Si aconseguíssis una bona feina, serveix-hi en ella a tots els poderosos.
4. Udola amb els llops, això és acomoda't a seguir el caràcter del que et convingui, encara que sigui en el més criminal.
5. Si sents que algú menteix a favor teu, confirma la mentida amb el teu cap.
6. Si has fet alguna cosa que no t'importi dir, nega-ho.
7. Escriu les injúries que et facin en pedra foguera i els beneficis en pols.
8. A qui tractis d'enganyar, menteix-lo fins a la fi, doncs no hauràs de fer servei de la seva amistat.
9. Promet molt i compleix poc.
10. Sigues sempre el teu pròxim tu mateix, i no vagis amb compte amb altres.

* Per tant, el terme maquiavèl·lic acompleix totes aquestes afirmacions, i resulta ser un adjectiu que conté molta malvícia i dolenteria. Totalment una persona migrada i mesquina.
El principi de la filososfia, com hem vist, sigui com sigui,serà la busca de l'anomenat Arkhé, que determinarà les segënts interpretacions de la realitat. Tots els altres problemes filosòfics estaran, indirectament, subordinats a aquest. Per a tots, l'Arkhé o origen de TOT és diferent. Primer va començar Tales dient que l'orígen era l'aigua, mentre que Pitàgores va dir que ho eren els nombres.
Totes aquestes persones que reben el nom de filòsofs, han estat dotats de gran saviesa al llarg de la història. En les seves respectives èpoques, destacaven d'entre la resta de la població. Realment eren especials, perquè com ja he dit, tenien un talent que els altres no posseïen, que era el de pensar més que els altres. Eren especials i la majoria eren professors donant ensenyaments i aportant consells a les escoles que ells mateixos podien construir.
MAQUIAVEL
Florència, 1469-1527) Escriptor i estadista florentí. Nascut en el si d'una família noble empobrida, Nicolás Maquiavel va viure a Florència en temps de Lorenzo i Pedro de Médicis. La seva activitat diplomàtica va exercir un paper decisiu en la formació del seu pensament polític, centrat en el funcionament de l'Estat i en la psicologia dels seus governants. El seu principal objectiu polític va ser preservar la sobirania de Florència, sempre amenaçada per les grans potències europees, i per aconseguir-va crear la milícia nacional en 1505. Al 1513 a causa d'una mala gestió d'apropament al papat que va acabar en derrota per part seva, Maquiavel va caure en desgràcia, va ser acusat de traïció, empresonat i lleument torturat. Després de recuperar la llibertat es va retirar a una casa de la seva propietat als afores de Florència.Allà va emprendre la redacció de les seves obres, entre elles la seva obra mestra, El príncep (Il principe).A El príncep, on s'inspira en Cèsar Borja, Maquiavel descriu diferents models d'Estat segons quin sigui el seu origen (la força, la perversió, l'atzar) i dedueix les polítiques més adequades per a la seva pervivència. Des d'aquesta perspectiva s'analitza el perfil psicològic que ha de tenir el príncep i es dilucida quines són les virtuts humanes que han de prevaler en la seva tasca de govern. Maquiavel conclou que el príncep ha d'aparentar posseir certes qualitats, ser capaç de fingir i dissimular bé i subordinar tots els valors morals a la raó d'Estat, encarnada en la seva persona.
Maquiavel i les seves obres sempre han estat objecte de crítiques i controvèrsia. Això ho podem notar en la majoria de governants i escriptors que han seguit la seva teoria o l'han rebutjat i criticat fortament. Se sap que Napoleó i Thomas Cronwell sempre portaven un llibre de Maquiavel, el sultà Mustafà III, comandament traduir l'obra. Thomas Hobbes era un altre fervent admirador del florentí, en el seu llibre Leviatan s'observen clars indicis que la influència que exercien els escrits de Maquiavel sobre ell. Els jacobins també van ser els seus seguidors, fins a ser considerats com l'encarnació categòrica del Príncep. D'altra banda tenim als crítics entre els quals es troben: Bacon, Rousseau, Montesquieu, Diderot i Bodin. A continuació us presento els seus ideals:
1. En l'exterior tracta a tots de bon grat, encara que no n'estimis cap.
2. Sigues molt liberal en donar honors i títols a tots i lloa a qualsevol.
3. Si aconseguíssis una bona feina, serveix-hi en ella a tots els poderosos.
4. Udola amb els llops, això és acomoda't a seguir el caràcter del que et convingui, encara que sigui en el més criminal.
5. Si sents que algú menteix a favor teu, confirma la mentida amb el teu cap.
6. Si has fet alguna cosa que no t'importi dir, nega-ho.
7. Escriu les injúries que et facin en pedra foguera i els beneficis en pols.
8. A qui tractis d'enganyar, menteix-lo fins a la fi, doncs no hauràs de fer servei de la seva amistat.
9. Promet molt i compleix poc.
10. Sigues sempre el teu pròxim tu mateix, i no vagis amb compte amb altres.

* Per tant, el terme maquiavèl·lic acompleix totes aquestes afirmacions, i resulta ser un adjectiu que conté molta malvícia i dolenteria. Totalment una persona migrada i mesquina.
jueves, 22 de septiembre de 2011
Què és la filosofia?
La Filosofia
Mitjançant el raonament i partint de la lògica volem trobar la resposta al màxim dels coneixements possibles i donar una explicació del lloc que ocupa l'home en la naturalesa. Amb altres paraules, podríem dir que la filosofia és l'ANAR MÉS ENLLÀ. La gràcia de la filosofia, és que aquesta es fa preguntes últimes. És a dir, per aquelles que van en la recerca del sentit final, de les coses. Pot semblar inútil, però no ho és, perquè es realitza amb una finalitat, per als que desitgen ampliar els seus coneixements. No hem d'oblidar, que el coneixement, és poder. Per tant la conclusió que obtenim, és que la filosofia és important, però per a treballar-hi, t'ha d'agradar.
Els compromisos
Des que naixem, anem agafant i adquirint diferents compromisos o, d'altra manera dita, responsabilitats, que cada dia hem d'efectuar. A mesura que ens anem fent grans hem d'assumir les conseqüències de tots aquells actes que realitzem de forma conscient i intencionada. Les persones responsables es diferencien d'aquelles que no ho són en que les sempre tenen en compte la intenció del que estan fent i no incompleixen ninguna regla ni objectiu. D'altra banda, una persona que no té responsabilitat serà aquella que sempre busca i presenta excuses per justificar allò que no va realitzar i també, quan no mostra un clar compromís davant totes aquestes tasques.
Crec que els compromisos són un dels factors més importants ja que marquen el rumb i la direcció de la nostra vida. És un dels valors que permeten mantenir en ordre la vida en comunitat. Crec que és essencial perquè els compromisos marquen el temps del dia a dia. Prendre compromisos, vol dir prendre decisions que hem hagut de fer en anticipació. Així doncs, abans de decidir hem de pensar de manera acurada allò que nosaltres volem que ens passi en un futur.
Mitjançant el raonament i partint de la lògica volem trobar la resposta al màxim dels coneixements possibles i donar una explicació del lloc que ocupa l'home en la naturalesa. Amb altres paraules, podríem dir que la filosofia és l'ANAR MÉS ENLLÀ. La gràcia de la filosofia, és que aquesta es fa preguntes últimes. És a dir, per aquelles que van en la recerca del sentit final, de les coses. Pot semblar inútil, però no ho és, perquè es realitza amb una finalitat, per als que desitgen ampliar els seus coneixements. No hem d'oblidar, que el coneixement, és poder. Per tant la conclusió que obtenim, és que la filosofia és important, però per a treballar-hi, t'ha d'agradar.
Els compromisos
Des que naixem, anem agafant i adquirint diferents compromisos o, d'altra manera dita, responsabilitats, que cada dia hem d'efectuar. A mesura que ens anem fent grans hem d'assumir les conseqüències de tots aquells actes que realitzem de forma conscient i intencionada. Les persones responsables es diferencien d'aquelles que no ho són en que les sempre tenen en compte la intenció del que estan fent i no incompleixen ninguna regla ni objectiu. D'altra banda, una persona que no té responsabilitat serà aquella que sempre busca i presenta excuses per justificar allò que no va realitzar i també, quan no mostra un clar compromís davant totes aquestes tasques.
Crec que els compromisos són un dels factors més importants ja que marquen el rumb i la direcció de la nostra vida. És un dels valors que permeten mantenir en ordre la vida en comunitat. Crec que és essencial perquè els compromisos marquen el temps del dia a dia. Prendre compromisos, vol dir prendre decisions que hem hagut de fer en anticipació. Així doncs, abans de decidir hem de pensar de manera acurada allò que nosaltres volem que ens passi en un futur.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
