La vida dels filòsofs

El principi de la filososfia, com hem vist, sigui com sigui,serà la busca de l'anomenat Arkhé, que determinarà les segënts interpretacions de la realitat. Tots els altres problemes filosòfics estaran, indirectament, subordinats a aquest. Per a tots, l'Arkhé o origen de TOT és diferent. Primer va començar Tales dient que l'orígen era l'aigua, mentre que Pitàgores va dir que ho eren els nombres.
Totes aquestes persones que reben el nom de filòsofs, han estat dotats de gran saviesa al llarg de la història. En les seves respectives èpoques, destacaven d'entre la resta de la població. Realment eren especials, perquè com ja he dit, tenien un talent que els altres no posseïen, que era el de pensar més que els altres. Eren especials i la majoria eren professors donant ensenyaments i aportant consells a les escoles que ells mateixos podien construir.

MAQUIAVEL
Florència, 1469-1527) Escriptor i estadista florentí. Nascut en el si d'una família noble empobrida, Nicolás Maquiavel va viure a Florència en temps de Lorenzo i Pedro de Médicis. La seva activitat diplomàtica va exercir un paper decisiu en la formació del seu pensament polític, centrat en el funcionament de l'Estat i en la psicologia dels seus governants. El seu principal objectiu polític va ser preservar la sobirania de Florència, sempre amenaçada per les grans potències europees, i per aconseguir-va crear la milícia nacional en 1505. Al 1513 a causa d'una mala gestió d'apropament al papat que va acabar en derrota per part seva, Maquiavel va caure en desgràcia, va ser acusat de traïció, empresonat i lleument torturat. Després de recuperar la llibertat es va retirar a una casa de la seva propietat als afores de Florència.
Allà va emprendre la redacció de les seves obres, entre elles la seva obra mestra, El príncep (Il principe).A El príncep, on s'inspira en Cèsar Borja, Maquiavel descriu diferents models d'Estat segons quin sigui el seu origen (la força, la perversió, l'atzar) i dedueix les polítiques més adequades per a la seva pervivència. Des d'aquesta perspectiva s'analitza el perfil psicològic que ha de tenir el príncep i es dilucida quines són les virtuts humanes que han de prevaler en la seva tasca de govern. Maquiavel conclou que el príncep ha d'aparentar posseir certes qualitats, ser capaç de fingir i dissimular bé i subordinar tots els valors morals a la raó d'Estat, encarnada en la seva persona.

Maquiavel i les seves obres sempre han estat objecte de crítiques i controvèrsia. Això ho podem notar en la majoria de governants i escriptors que han seguit la seva teoria o l'han rebutjat i criticat fortament. Se sap que Napoleó i Thomas Cronwell sempre portaven un llibre de Maquiavel, el sultà Mustafà III, comandament traduir l'obra. Thomas Hobbes era un altre fervent admirador del florentí, en el seu llibre Leviatan s'observen clars indicis que la influència que exercien els escrits de Maquiavel sobre ell. Els jacobins també van ser els seus seguidors, fins a ser considerats com l'encarnació categòrica del Príncep. D'altra banda tenim als crítics entre els quals es troben: Bacon, Rousseau, Montesquieu, Diderot i Bodin. A continuació us presento els seus ideals:

DECÀLEG MAQUIAVÈL·LIC
1. En l'exterior tracta a tots de bon grat, encara que no n'estimis cap.
2. Sigues molt liberal en donar honors i títols a tots i lloa a qualsevol.
3. Si aconseguíssis una bona feina, serveix-hi en ella a tots els poderosos.
4. Udola amb els llops, això és acomoda't a seguir el caràcter del que et convingui, encara que sigui en el més criminal.
5. Si sents que algú menteix a favor teu, confirma la mentida amb el teu cap.
6. Si has fet alguna cosa que no t'importi dir, nega-ho.
7. Escriu les injúries que et facin en pedra foguera i els beneficis en pols.
8. A qui tractis d'enganyar, menteix-lo fins a la fi, doncs no hauràs de fer servei de la seva amistat.
9. Promet molt i compleix poc.
10. Sigues sempre el teu pròxim tu mateix, i no vagis amb compte amb altres.

* Per tant, el terme maquiavèl·lic acompleix totes aquestes afirmacions, i resulta ser un adjectiu que conté molta malvícia i dolenteria. Totalment una persona migrada i mesquina.