L'assassí d'Olot no s' empenedeix d'haver matat a gent gran .
Això pot ser degut a que estigui boig i no comprengui la gravetat dels fets o que es consideri Déu. (I si es considera Déu és perquè està boig). Jo crec que la vida és un do sagrat i ningú té la legitimat per matar un altre, ni per raons d'humanitat ni per imposició d'una pena (pena de mort). L'assassí d'Olot alumillor intenta fer-se passar per boig quan en realitat és una persona sense escrúpols que gaudia matant gent gran. Crec que ha de respondre davant la justícia pels crims comesos . Si algú és capaç de matar un altre , també ha de ser responsable dels seus actes i atenir-se a les conseqüències .
Guillem Ramis
Frases cèlebres
El sabio puede sentarse en un hormiguero, pero sólo el necio se queda sentado en él. (www.proverbia.net)
Etiquetas
sábado, 3 de marzo de 2012
El Asesino de olot
Mi hermano se quedo y el capitán se fue
Tots som responsables dels nostres actes i hem de respondre per ells no només davant la societat sinó davant nosaltres mateixos.
Un capità sempre ha de ser l'últim a abandonar el vaixell, o almenys aquesta era una màxima de la navegació, però això no va ser el que va passar amb el naufragi d'aquest vaixell .
En aquest cas aligual que les rates , el capità va ser el primer en abandonar-lo, deixant als passatgers a la seva sort.
El capità abadonà el vaixell , deixant als passatgers dins el vaixell va ser un covard que no va assumir la seva responsabilitat quan les coses van començar a anar malament i és responsable de la mort de les persones que van quedar disn del vaixell, ja que hauria d'haver dirigit l'evacuació i no sortir fugint. Per descomptat ell va salvar la seva vida, però el que li queda d'ella haura de viure-la no només amb l'opinió nefasta que els altres tinguin d' ell sinó també amb la seva consciència , que suposo que li farà recapacitar sobre la seva mala actuació.
Guillem Ramis
Un capità sempre ha de ser l'últim a abandonar el vaixell, o almenys aquesta era una màxima de la navegació, però això no va ser el que va passar amb el naufragi d'aquest vaixell .
En aquest cas aligual que les rates , el capità va ser el primer en abandonar-lo, deixant als passatgers a la seva sort.
El capità abadonà el vaixell , deixant als passatgers dins el vaixell va ser un covard que no va assumir la seva responsabilitat quan les coses van començar a anar malament i és responsable de la mort de les persones que van quedar disn del vaixell, ja que hauria d'haver dirigit l'evacuació i no sortir fugint. Per descomptat ell va salvar la seva vida, però el que li queda d'ella haura de viure-la no només amb l'opinió nefasta que els altres tinguin d' ell sinó també amb la seva consciència , que suposo que li farà recapacitar sobre la seva mala actuació.
Guillem Ramis
lunes, 27 de febrero de 2012
Goethe i la deuda griega: Weimar 1803-2011
Goethe, que era un escriptor alemany, presentava a Grècia com el model a seguir per la societat alemanya, ressaltant les virtuts i l'esperit grec i Alemanya es va deixar influenciar per aquest pensament, de tal manera que els alemanys consideraven a Grècia com un exemple a seguir però aquest exemple era teòric perquè en l'actualitat quan podrien ajudar-la a sortir de la crisi a la seva admirada Grecia , son els primers a acusar-la de causar els mals a Europa i els que no estan d'acord a perdonar cap deute, tot i que el 1953 Grècia els hi va perdonar una a ells.Crec que Alemanya està sent desagraïda amb Grècia i que poden més els diners que l'admiració.
Potser si Goethe aixequés el cap, ell si estaria disposat a perdonar el deute a Grècia, però no cal oblidar que Goethe era un poeta i en els temps actuals hi ha poc espai per a la lirica i molt per l'economia
Guillem Ramis
Potser si Goethe aixequés el cap, ell si estaria disposat a perdonar el deute a Grècia, però no cal oblidar que Goethe era un poeta i en els temps actuals hi ha poc espai per a la lirica i molt per l'economia
Guillem Ramis
Una niña de diez años descubre una nueva molecula
Sembla inversemblant que una nena en una classe de ciències del seu col·legi trobi una nova molècula, quan probablement molts científics hagin estat treballant durant anys per aconseguir algun avenç important. Això demostra que alguns descobriments es deuen a la casualitat i que aquesta juga un paper tan important com l'esforç i la investigació.
Guillem Ramis
Guillem Ramis
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)