"Nosaltres ens fem figures dels fets. Per conèixer si la figura és certa o falsa hem de comparar-la amb la realitat. La proposició és una figura de la realitat."
Com bé vam tractar a classe, el que ens ve a dir aquest filòsof, és que per representar els fets, ha d'haver quelcom que poguem entendre per esdevenir-ne figures. Aquest fenòmen és el llenguatge. Ens basem amb una representació mental personal, és a dir, cadascú té la seva perspectiva per a veure el que l'envolta. Però la base d'aquesta perspectiva és un ensenyament global que s'inicia a les escoles. A partir del què aprenem, nosaltres podem saber si una cosa està bé o és correcta o, per contra, està malament. Amb altres paraules podem saber si un fet és cert o fals. Amb aquesta frase es pot exemplificar el que vull referir-me a dir. Posem pel cas que ara mateix el professor ens diu que Espanya es troba dins el continent africà, basant-se en les seves teories, i/o arguments. Nosaltres podem saber que totalment és fals, perquè algú ho va determinar així un dia i s'ha anat divulgant arreu del món d'aquesta manera. Per tant, aquí jugarien altres criteris com la correspondència, la coherència o utilitat, entre d'altres. Com a conclusió vull fer referència al darrer apunt que vam comentar: "Com més fiabilitat, millor respresentació." És clar. PEr naturalesa ha esdevingut així. Nosaltres ens guiem per les persones que ens manen, que regeixen una autoritat sobre nostre. Aleshores, si nosaltres hi avoquem més fiabilitat i ens hi deixem portar, hi haurà una millor representació. Però això seria plasmat vers altres àmbits que no corresponen a la filosofia.
Centrant-nos explíctament en la filosofia, en resum, el llenguatge és el mapa d'un territori constituit per uns fets, sent l'instrument a través del qual coneixem i expressem la conecpció del món. De totes formes, totes les proposicions tenen un sentit si expressen la realitat i posseixen un sentit de veritat, és a dir que siguin vertaders.
Com bé vam tractar a classe, el que ens ve a dir aquest filòsof, és que per representar els fets, ha d'haver quelcom que poguem entendre per esdevenir-ne figures. Aquest fenòmen és el llenguatge. Ens basem amb una representació mental personal, és a dir, cadascú té la seva perspectiva per a veure el que l'envolta. Però la base d'aquesta perspectiva és un ensenyament global que s'inicia a les escoles. A partir del què aprenem, nosaltres podem saber si una cosa està bé o és correcta o, per contra, està malament. Amb altres paraules podem saber si un fet és cert o fals. Amb aquesta frase es pot exemplificar el que vull referir-me a dir. Posem pel cas que ara mateix el professor ens diu que Espanya es troba dins el continent africà, basant-se en les seves teories, i/o arguments. Nosaltres podem saber que totalment és fals, perquè algú ho va determinar així un dia i s'ha anat divulgant arreu del món d'aquesta manera. Per tant, aquí jugarien altres criteris com la correspondència, la coherència o utilitat, entre d'altres. Com a conclusió vull fer referència al darrer apunt que vam comentar: "Com més fiabilitat, millor respresentació." És clar. PEr naturalesa ha esdevingut així. Nosaltres ens guiem per les persones que ens manen, que regeixen una autoritat sobre nostre. Aleshores, si nosaltres hi avoquem més fiabilitat i ens hi deixem portar, hi haurà una millor representació. Però això seria plasmat vers altres àmbits que no corresponen a la filosofia. Centrant-nos explíctament en la filosofia, en resum, el llenguatge és el mapa d'un territori constituit per uns fets, sent l'instrument a través del qual coneixem i expressem la conecpció del món. De totes formes, totes les proposicions tenen un sentit si expressen la realitat i posseixen un sentit de veritat, és a dir que siguin vertaders.
No hay comentarios:
Publicar un comentario