Somàlia es el país mes corrupte del món , i Nova Zelanda el que menys

Que vivim en una societat corrupta no és una cosa que em sorprengui, no cal anar fins a Somàlia per trobar corrupció; la tenim a Catalunya, a Mataró i fins i tot en els nostres cercles de amistats .La corrupció és un dels majors mals de la nostre societat, i està tan estesa que no només triomfa en els països desenvolupats sinó també en el tercer món. Que hi hagi països corruptes no és sorprenent, el que si ho és, és que el país menys corrupte del món sigui un país tan desenvolupat com Finlàndia. Jo pensava que la corrupció era major en els països rics que als pobres, però de l'article dedueixo que estava equivocat! que pena que els que tenen poc es robin entre ells! On és la solidaritat entre els ciutadans del mateix país?. Si això és així, la culpa de la pobresa d'Àfrica, que tantes vegades s'ha atribuït a la explotació dels països rics no tindrà només una causa, ja que la corrupció dels nacionals africans sembla que ajuda bastant. Guillem Ramis 1er bat E

Michio Kaku : " Nuestros nietos tendrán la opción de parar el envejecimiento de sus cuerpos

A mi la notícia em sembla no només sorprenent, sinó de ciència-ficció. Jo no se si aquest científic parla amb fonament o explica una esperança tan antiga com el mon .L’ home sempre ha intentat aconseguir l'eterna joventut i sobre això s'ha escrit molt , però ¿per què volem l'eterna joventut? quina és la finalitat? joventut física o també de ment? Si realment això s'aconsegueix, (espero que no,) no serà necessari ni convenient que neixi més gent, perquè hauria excés de població al planeta. Tampoc hi haurien noves idees , us imagineu treballant pels segles dels segles? Desitjo que aquesta teoria del científic, sigui mentida o si succeeix no vull veure-ho, jo he nascut home i vull morir home, no convertir-me en immortal, ni en una mena de Déu ni en res, vull ser jo. Guillem Ramis 1er Bat E

Intent de VIDEO sobre l'homosexualitat (I)

Opinions a favor i en contra de l' aritcle d' en Ponset

Estic d’ acord amb l’ opinió 1 perquè crec que l’ educació emocional es molt important per el desenvolupament empàtic de les persones , crec que les emocions i la possibilitat d’ expressar-les ens fan mes humans i per tan més cívics .

Estic en contra de l’ opinió 3 perquè l’ empatía moral afecta solament als èssers humans ja que son els únics que es mouen amb unes regles ètiques establertes per la societat en la que viuen .




Guillem Ramis

El Asesino de olot

L'assassí d'Olot no s' empenedeix d'haver matat a gent gran .
Això pot ser degut a que estigui boig i no comprengui la gravetat dels fets o que es consideri Déu. (I si es considera Déu és perquè està boig). Jo crec que la vida és un do sagrat i ningú té la legitimat per matar un altre, ni per raons d'humanitat ni per imposició d'una pena (pena de mort). L'assassí d'Olot alumillor intenta fer-se passar per boig quan en realitat és una persona sense escrúpols que gaudia matant gent gran. Crec que ha de respondre davant la justícia pels crims comesos . Si algú és capaç de matar un altre , també ha de ser responsable dels seus actes i atenir-se a les conseqüències .


Guillem Ramis

Mi hermano se quedo y el capitán se fue

Tots som responsables dels nostres actes i hem de respondre per ells no només davant la societat sinó davant nosaltres mateixos.
Un capità sempre ha de ser l'últim a abandonar el vaixell, o almenys aquesta era una màxima de la navegació, però això no va ser el que va passar amb el naufragi d'aquest vaixell .
En aquest cas aligual que les rates , el capità va ser el primer en abandonar-lo, deixant als passatgers a la seva sort.

El capità abadonà el vaixell , deixant als passatgers dins el vaixell va ser un covard que no va assumir la seva responsabilitat quan les coses van començar a anar malament i és responsable de la mort de les persones que van quedar disn del vaixell, ja que hauria d'haver dirigit l'evacuació i no sortir fugint. Per descomptat ell va salvar la seva vida, però el que li queda d'ella haura de viure-la no només amb l'opinió nefasta que els altres tinguin d' ell sinó també amb la seva consciència , que suposo que li farà recapacitar sobre la seva mala actuació.



Guillem Ramis

Goethe i la deuda griega: Weimar 1803-2011

Goethe, que era un escriptor alemany, presentava a Grècia com el model a seguir per la societat alemanya, ressaltant les virtuts i l'esperit grec i Alemanya es va deixar influenciar per aquest pensament, de tal manera que els alemanys consideraven a Grècia com un exemple a seguir però aquest exemple era teòric perquè en l'actualitat quan podrien ajudar-la a sortir de la crisi a la seva admirada Grecia , son els primers a acusar-la de causar els mals a Europa i els que no estan d'acord a perdonar cap deute, tot i que el 1953 Grècia els hi va perdonar una a ells.Crec que Alemanya està sent desagraïda amb Grècia i que poden més els diners que l'admiració.
Potser si Goethe aixequés el cap, ell si estaria disposat a perdonar el deute a Grècia, però no cal oblidar que Goethe era un poeta i en els temps actuals hi ha poc espai per a la lirica i molt per l'economia


Guillem Ramis

Una niña de diez años descubre una nueva molecula

Sembla inversemblant que una nena en una classe de ciències del seu col·legi trobi una nova molècula, quan probablement molts científics hagin estat treballant durant anys per aconseguir algun avenç important. Això demostra que alguns descobriments es deuen a la casualitat i que aquesta juga un paper tan important com l'esforç i la investigació.


Guillem Ramis

Comentari de text

1) La raó es un procediment intel•lectual crític que utilitzem per analitzar les situacions amb les quals ens podem trobar. Tots tenim una capacitat de raonar i aquesta capacitat ens condueix a buscar la veritat , es a dir , ser el més realista possible .

2)La raó es universal , tots els homes la posseeixen . La força de convicció dels raonaments es comprensible per qualsevol . L’ objectiu del mètode racional es trobar la veritat .

3)La raó intenta harmonitzar un punt de vista subjectiu amb un objectiu i així si una creença es recolza en arguments racionals , aquets arguments no son subjectius sinó objectius , es a dir no son d’ una persona en concret sinó d’ una col•lectivitat .

4)Estic completament d’ acord amb el que diu el text i crec que la capacitat de raonament es la que ens diferencia dels animals . Crec que si tots tenim la capacitat de raonar , depenent del nivell cultural , uns tenen més facilitat de trobar la veritat que d’ altres .

5) En virtut d’ un procés de racionalització s’ha estès en el mon el subjectivisme moral i podem parlar d’ una racionalitat instrumental i d’ una racionalitat avaluadora , en la primera ens capacita per adaptar els mitjans als fins que ens proposem i la segona ens fixa els valors últims .


GUILLEM RAMIS

Comentari de text

1.- La idea principal d'aquest text és que tothom percebem la raó de la mateixa manera (és universal)

2.- Diu que ho és, en el sentit de que tots els homes que la posseeixen, incluint-hi els que la utilitzen pitjor, de manera que amb atenció i paciencia tots podríem acordar en els mateixos arguments sobre algunes questions, i, que la força de convicció dels raonaments és comprensible per a qualsevol, per tal de que es segueixi el mètode racional, de manera que la raó la poguem fer servir d'àrbitre.

Resumidament, tenim la idea recolzada en dos arguments: que tots els humans posseeïm l'ús de la raó, i que absolutament tots, fent servir arguments plenament racionals, arribaríem a la mateixa conclusió sobre una mateixa questió.

3.- Fernando Savater es refereix a que la raó només és una. Per tant tothom la veu de la mateixa manera.

4.- És cert que la veritat i la raó es complementen l'una de l'altra. Nosaltres ens fixem sobre el valor moral universal de la raó, que ens permet fer de jutges i afirmar si una cosa és vertadera o no. El problema arriba quan per comprobar que una cosa es vertadera, fem servir uns arguments que només són raonables per a nosaltres. És llavors quan estem mirant la questiódes d'un punt de vista subjectivista, el que fa que ens apartem de la raó universal.

5.- Formaria part del subjectivisme, on la raó és un model per a tothom, i, aleshores, nosaltres adaptem una funció avaluadora per convèncer a algú de les nostres posicions o ser conveçuts per algú de les seves posicions.

Víctor Ferran i Óscar Torrado

Anar despullats ....

És moral ?
No és moral ja que habitualment no anem despullats pel carrer.

Es ètic ?
Depèn , si és anar despullats pel carrer crec que no ho és, si és anar despullats per la platja si es nudista, sí es ètic, si no és nudista, no ho és .

És legal ?
A Barcelona és legal anar despullat pel carrer, és l’única ciutat del món on és legal, en altres llocs no ho és.

Hi tenen dret ?
Sí, depenent del lloc en que ho facin i sempre que no molestin als altres.

Fan mal algú ?
Depèn, si van despullats pel carrer sí, ja que no és de bon gust anar veient les parts íntimes de cadascú, o no, si van despullats en llocs com la platja que l’únic que volen es prendre el sol .


Guillem Ramis

Tendència nudista

Sota llocs minucisament restringits (platges nudistes), les persones poden conviure nues. Per tant, es pot observar que és un acte inmoral i il·legal, perquè fora d'aquests indrets, si la gent va despullada, obtindrà alguna penalització de l'estat. Cal dir que per a la majoria de la població, no és un fet étic, ni estétic. Tot i que no fan mal a ningú, està mal vist per la societat, ja que es creu que és un símbol prehistòric i per tant, no agrada. Com he dit és il·legal si es fa fora de les platges nudistes. Però per a mi, hi tenen tot el dret del món. Em regeixo sobretot en això, si no em molesten ni em perjudiquen, que ho fagin.

Víctor Ferran

Aràbia Saudita condemna a deu fuetades a una dona per conduir un cotxe.

Aquesta noticia ens porta a reflexionar sobre un dels aspectes que més controvèrsia provoca en la societat actual: moltes parts del món, es regeixen segons els dictàmens de la religió, imposant càstigs com aquest sense que hi hagi cap llei que ho justifiqui.

Si ho relacionem amb les últimes pagines llegides del dossier, hem de buscar certs aspectes en aquesta acció:

Intenció: la intenció que te aquesta acció és la de castigar un acte comés per una dona al conduir un cotxe, ja que això a la cultura musulmana esta mal vist.

Fins i mitjans: la fi de l'acció, a part de castigar a la dona, es fer veure que aquests actes seran castigats, considerats com a il·legals, tot i que no hi hagi cap llei que penalitzi això. Els mitjans per arribar a aquesta fi son el càstig de les persones que ho fagin, i el fet de fer-ho públic.

Conseqüències: les conseqüències d’aquesta acció són clares. Una molt previsibles és que la part més religiosa de la societat augmenti la seva opressió envers les dones que mostren valentia suficient com per manifestar-se queixant-se del règim actual. També ho és que les dones amb una voluntat mes dèbil sentin una major resignació cap a les imposicions que pateixen. El que potser no era tan previsible era la repercussió que tindria aquesta condemna, ja que ha ressonat a pràcticament tot el món, posant una pressió a sobre el govern que no els fa estar gens còmodes amb el desenvolupament de l’assumpte

Sentit: aquest és l’aspecte que busquem tots en aquesta notícia. Té algun sentit això? No per a mi, mirant-la des de qualsevol punt de vista. Ni jo, ni la majoria de gent, que èticament ho considera una salvatjada, una brutalitat, i una ofensa als drets de la dona, tot i que en aquesta cultura estiguin tan limitats.

La conclusió final és que aquesta acció no té un sentit èticament assumible.

" França demana a 30000 dones que es treguin les seves protessis mamarias defectuoses

Actualment vivim en una societat que dona molta importància a l’estètica, i això ha comportat que un gran número de dones s’ hagin ficat implants mamaris, al ser una cosa inatural podrien patir conseqüències molt i molt greus. Ara quan ja les porten posades ni mes ni menys que 30000 dones a França, i no sabem quantes a Espanya, resulta que hi ha perill per la salut de les portadores.

¿Per què no es va saber de la perillositat d’ aquets implants abans de ficar-los a la venta ?

Potser perquè les pacients es van prendre a la lleugera la seva salut , o potser per la necessitat dels cirurgians de guanyar diners fàcils o perquè la sanitat del país no va comprovar la qualitat de les pròtesis. Sigui quina sigui la raó; la veritat es que ens trobem davant d’ una situació en la que ningú es sent responsable, però se’ns dubte algú ho és , i quan arribi el moment d’ alguna desgracia a causa de l’ implantació d’ aquestes pròtesis hauran de demanar responsabilitat a tots aquells que en aquets moments no volen saber com s’ha arribat a la situació actual.



GUILLEM RAMIS

"Arabia Saudí condena a diez latigazos a una mujer por conducir un coche"

Llógicament estem davant d'una acció completament voluntària. Hi ha un emissor que es responsabilitza de l'acte que es donarà a continuació, el dels fuetassos, amb la finalitat d'amonestar a aquesta dona. Estant en totalment desacord, aquests qui fuetegin aquesta dona, tenen tot el dret de fer-ho, en la seva cultura. El vessant de l'ètica, que es col·lectiva, en canvi no correspon amb cap legalitat, perquè qui negarà que aquesta acció és una salvatjada, que reflecteix el que es feia a l'edat mitjana.
La intenció d'aquest càstig, si es permet, és clara, un govern que té prohibit que el sexe femení pugui conduir, si hi ha algun cas que ho contradeixi, doncs s'haurà de penalitzar d'alguna manera. Això és el que diu la llei. L'objectiu, sense anar més enllà, al trobar-nos davant d'un poble totalment masclista, és encara enfonsar més a les dones. Amb un càstig d'un grau força elevat el fi que volen veure realitzar és la màxima repressió de la dona.
Ara bé, les conseqüències, previsibles, ques es produeixen, són altament negatives davant d'un públic global. És a dir, a nivell mundial, en sentir per primer cop aquesta notícia, la primera sensació que ens provoca és que és un fet salvatge. A la majoria ens sembla incomprensible i irracional, cosa que fa que ens preguntem: Quin sentit té, aquesta acció?